Confluència per a una Cerdanya Sostenible

El proppassat 8 d’abril, una representació de les associacions integrades al moviment de la Confluència per a una Cerdanya Sostenible van mantenir una reunió de treball amb el secretari de Transició Ecològica, Sr. Jordi Sargatal, a qui se li va explicar l’origen de la Confluència i el manifest aprovat per la Convenció de la Confluència, que es va celebrar a Puigcerdà el passat 15 de febrer.

Més concretament, del manifest li vam exposar els punts que fan referència al Medi natural i la seva conservació, a la transició energètica i, més concretament, als projectes de plantes solars a la comarca, i a tots els temes relacionats amb l’aigua com a recurs limitat.

La reunió es va celebrar en un entorn de diàleg i debat sobre els temes tractats.

Els temes comentats i demandats d’actuació en la reunió van ser:

Medi natural:

• Regulació de l’accés motoritzat i prohibir les proves motoritzades als espais naturals i en els indrets més saturats. Cal fer molta educació en el respecte a la natura.

Es va aportar documentació de curses de Enduro amb la seva autorització que, després en el seu recorregut, no seguien el límit assenyalat i envaïen torrents i espais protegits. Es va prendre nota per part del Sr. Sargatal i es va compartir l’opinió que aquest tipus d’activitats cal reduir-les al màxim i, si escau, ser molt curosos en la seva autorització.

• Cal ampliar la protecció dels espais naturals cerdans, especialment a la solana cerdana i a la ribera del Segre (Via Blava al llarg del riu Segre), tot donant continuïtat a les actuals zones protegides del Parc Natural del Cadí Moixeró i a la reserva de caça de Cerdanya-Alt Urgell, incloent-hi el tossal d’Isòvol.  Actualment, s’ha donat una subvenció per tres anys per gestionar aquest espai entre la Fundació Kilian Jornet i Paisatges Vius. Cal també coordinar la gestió dels espais protegits assenyalats amb el Parc Natural Regional del Pirineu Català de França.

El Sr. Sargatal va prendre nota de les demandes, especialment en la necessitat d’estudiar la manera de dotar la Solana de la Cerdanya de la protecció conjunta que encara no té i que permeti connectar el Parc Natural Regional del Pirineu Català de territori francès amb el Parc de l’Alt Pirineu i l’Aran en territori català.

• Cal que les activitats aeronàutiques i en terra, en l’espai de l’Aeròdrom de Cerdanya, siguin controlades i amb un pla usos compatibles amb la resta d’activitats comarcals.

Es va exposar la necessitat que, en compliment del PDUAC, la informació sobre els controls de so entorn de l’Aeròdrom, que són d’obligat compliment, siguin públics.

• Per tal d’impulsar l’educació ambiental, que inclogui el Canvi Climàtic, preservació del patrimoni geològic i miner, veiem important el suport a la iniciativa de creació d’un PARC GEOLÒGIC I MINER DE LA CERDANYA.

El Sr. Sargatal es va mostrar interessat en la creació a la Cerdanya d’un Parc Geològic i Miner.

• Cal controlar les tales forestals, de manera que es facin de manera sostenible i respectin la biodiversitat, les espècies protegides i el sosteniment dels boscos vells.

Es van exposar per part de la Confluència diverses actuacions de tales forestals que no són conformes amb les pràctiques de sostenibilitat de la biodiversitat actuals. El secretari es va mostrar conforme en l’exposat i en va prendre nota pel control de futures actuacions.

Recursos energètics. Energies renovables.

• Derogar la normativa que impedeix posar plaques solars als teulats cerdans.
• Mentre no es disposi del Pla Comarcal, PLATER DE CERDANYA,  ens oposem als projectes d’instal·lacions de plaques solars en terrenys protegits, de valor agrari o que afectin de manera greu el paisatge.

Es va exposar la situació de la Cerdanya en ambdós temes i l’interès en la derogació de la normativa. El Sr. Sargatal va entendre la demanda i respecte a les possibles instal·lacions solars a la Cerdanya, va exposar la necessitat de protegir les zones agràries d’interès, com és el pla de la Cerdanya, que l’energia produïda havia de ser consumida en la comarca, i va garantir que abans de final d’any tindríem finalitzat el PLATER corresponent a la Cerdanya. Respecte a la companyia de la Generalitat Energètica, va informar que la seva funció és ajudar i animar, especialment en les zones rurals, la constitució de cooperatives d’autoconsum.

Recursos hídrics. Disponibilitat i manteniment. Pous, recs i depuració.  

• Cal que tots els pobles tinguin un sistema de depuració, no només els de la plana cerdana. I cal renovar les depuradores obsoletes o sobresaturades.
• Cal fer una gestió compartida de l’aigua, dels rius i de la seva depuració, amb les administracions de l’Alta Cerdanya, dependents de l’estat francès.

Es va exposar la situació, avui encara incompleta, de depuració d’aigües residuals a la comarca, especialment en els municipis de la solana i els municipis de muntanya; va assenyalar el Sr. secretari que en parlaria amb l’ACA. Es va comentar, així mateix, el problema de l’EDAR de Puigcerdà, que rep aigües de municipis de la Cerdanya francesa. L’EDAR té greus problemes de saturació, però la resolució implica les administracions de França i Espanya. També es va interessar pel tema amb vista a fer gestions amb l’ACA i la CHE.

• Cal recuperar les séquies, recs i antigues canalitzacions i fer-ne un manteniment adequat.
• Cal fer un inventari real dels pous existents i, si cal, controlar els pous il·legals. Instar la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) i l’ACA a reduir la concessió de més permisos.

En ambdós temes es va exposar la situació i problemàtica de cadascun d’ells. En un cas, la situació d’abandonament i, en l’altre, la proliferació de pous no declarats. En tots dos casos el Sr. Sargatal es va comprometre a comentar-ho amb l’ACA.

• Cal fer un Pla que reguli l’ús de les basses de les estacions d’esquí en cas de sequera, així com conèixer l’origen i despesa reals d’aigua de les estacions d’esquí.

El Sr. secretari va entendre la problemàtica del tema i la poca transparència respecte de la procedència i gestió d’aquestes aigües.

• En el seu cas, els permisos de nous habitatges i urbanitzacions han de tenir resolt el subministrament de l’aigua i la depuració de les mateixes en la seva aprovació inicial.

Es va incidir, també, en aquest tema, manifestant el Sr. Sargatal que hi ha moltes urbanitzacions que tenen l’obligació de depurar les seves aigües si no hi ha una depuradora pública propera on abocar i que l’ACA en fa el control. Per altra part, va manifestar la necessitat que els nous habitatges, urbanitzacions i polígons d’habitatges necessiten per a la seva autorització, que tinguin garantida l’aigua de consum i la seva depuració.

Es va acordar donar continuïtat i seguiment a totes aquestes demandes.

Barcelona, 10 d’abril de 2025