Confluència per a una Cerdanya Sostenible

16/10/2025, d’11 a 11:50 hores.

Presents:

Joan Manel Serra, alcalde de Puigcerdà

Nerea Espada, regidora de Medi Ambient

Enric Quílez, Confluència

Marta Medrano Confluència

• Es presenta breument la Confluència, que ja era coneguda per ells.

• Se’l presenta breument el decàleg.

PUNTS CONCRETS DEL DECÀLEG

• Demanem que Puigcerdà recuperi la capitalitat efectiva de la comarca.
• Se’ls demana que incentivin l’activisme cívic i cultural dels joves del municipi, molt actius en altres municipis cerdans, com a Lles de Cerdanya, Prats i Sansor o Bellver de Cerdanya.
• Se’ls demana que incentivin la instal·lació al municipi d’indústries agroalimentàries i de caràcter tecnològic.
• Se’ls demana que cerquin inversions de la Generalitat de Catalunya, sobretot, per fer instal·lacions, com un possible Centre Esportiu d’Alt Rendiment. Se’ns comenta que estan en tràmits de convertir l’antiga Acadèmia Mont-cerdà en un centre educacional, després de la seva restauració.
• Se’ls demana que facin efectiu plenament el desplegament del 5G a Puigcerdà.
• Se’ls demana que practiquin polítiques per afavorir el retorn dels joves que marxen a estudiar fora i després no hi tornen. Cal atraure empreses i desenvolupar start-ups. Se’ns recomana que parlem també amb l’àrea corresponent del Consell Comarcal de la Cerdanya.
• Cal oferir ajuts per arranjar les façanes deteriorades dels edificis del centre de la Vila.
• Cal promoure al mercat dominical la presència de parades de productes de quilòmetre zero. Es volen fer fires mensuals d’aquest tipus de producte i estan regulant les llicències de les parades del mercat.
• Estan treballant en el projecte d’una nova depuradora d’aigües residuals i en la separació d’aigües grises i blanques, juntament amb l’estat francès i amb el Consell Comarcal de la Cerdanya.
• Se’ns informa que s’està acabant d’enllestir el nou model de contenidors tancats per la brossa de Puigcerdà. Ser els darrers és un problema, però també un avantatge per veure quins problemes apareixen a la resta de municipis. També es valora la possibilitat de tornar a gestionar conjuntament des del Consell Comarcal les escombraries de tota la comarca, però cal que entenguin que Puigcerdà té unes especificitats pròpies, com que la major part de l’activitat es concentra a Puigcerdà.
• Se’ls demana que posin fre a la contaminació lumínica. Actualment, està en redacció el nou pla d’il·luminació pública. Es tindrà en compte. També es tindran en compte els punts privats que excedeixen la il·luminació privada, especialment en la concessió de noves llicències.
• Se’ls demana que es facin actuacions per unir de manera efectiva les xarxes de ferrocarril espanyola i francesa.
• Se’ls pregunta si les activitats de l’hípica de la zona de Sant Marc tenen tots els permisos en ordre. Se’ns diu que sí, però ho estan revisant més exhaustivament.

Es detecta una molt bona predisposició envers nosaltres i les nostres idees.

Se’ls fa lliurament del decàleg imprès amb subratllat en groc dels punts que tenen més a veure amb Puigcerdà.

22/07/2025

• Se’ns han explicat les tasques de les Diputacions envers els municipis i el Consell Comarcal, però en aquest context hem comentat la possibilitat d’una major coordinació entre ambdues Diputacions en tractar temes de la Cerdanya.

• El president ens ha comentat que ho traspassarà al president de la Diputació de Lleida i al president del Consell Comarcal de la Cerdanya.

• També s’ha comentat el tema del projecte de la planta Solar a Das, del rebuig a la mateixa per part de la Confluència, de tots els Ajuntaments cerdans i del Consell Comarcal de la Cerdanya.

02/07/2025

Reunió amb el Sr. Jordi Fàbrega

• Se li va adjuntar la nota de premsa de la Confluència sobre el nostre posicionament en contra de la planta solar de Das.

• Es va informar que ens havíem posat en contacte per correu electrònic amb el president de la Diputació de Girona, del grup de Junts, per demanar-li una reunió amb ell.

• Se li va informar que la Confluència no era una plataforma del “NO”, tot i que alguna de les associacions constituents podien tenir aquesta “fama”.

• Volem que els plans urbanístics cerdans s’adaptin a les realitats actuals, perquè alguns són força antics.

• Volem una major protecció del medi ambient a la comarca.

• Ens oposem al projecte de planta solar al bell mig de la plana cerdana.

• Creiem que l’actual model turístic està esgotat i que cal cercar models alternatius més sostenibles.

• També se li va demanar si podia facilitar els tràmits perquè ens rebés el president del Consell Comarcal de la Cerdanya, l‘Isidre Chía, del grup de Junts.

27 de juny del 2025

El Govern ha autoritzat el projecte de la planta solar a Das, malgrat l’oposició de la comarca

La Cerdanya és una vall oberta d’est a oest amb una gran insolació anual. Tot i això, el desenvolupament de l’energia fotovoltaica és escàs. En aquests moments està a punt de sorgir la primera cooperativa ciutadana. I també comencen a sorgir a la comarca possibles parcs solars amb l’únic objectiu d’incorporar l’energia produïda a la xarxa sense repercussió vers la ciutadania.

Això fixa com a introducció en l’apartat d’Energies alternatives i recursos energètics, del Manifest de la Confluència, aprovat en la Convenció celebrada el passat 15 de febrer, a Puigcerdà.

En aquest context, el passat divendres, 20 de juny, vàrem conèixer l’autorització per part del Govern de la Generalitat del projecte de la planta solar al Pla de Cerdanya, al municipi de Das.

En el manifest i apartat mencionat, es fa ressò de l’oposició de la comarca al Projecte de la Planta de Das: Mentre no es disposi del Pla Comarcal PLATER, ens oposem als projectes d’instal·lacions de plaques solars en terrenys protegits, de valor agrari o que afectin de manera greu el paisatge.

En les reunions de la Confluència amb el Sr. Jordi Sargatal, secretari de Transició Ecològica, el 8 d’abril i amb els Grups parlamentaris del PSC i ERC i en la presentació del dia 25 de juny del Manifest de la Confluència a la Comissió de Territori del Parlament de Catalunya, es va abordar aquest tema i es va exposar la posició i els motius de la posició de la Confluència.

Com certament en la reunió amb el Sr. Sargatal, aquest va manifestar la seva comprensió amb la demanda i respecte a les possibles instal·lacions solars a la Cerdanya, va exposar la necessitat de protegir les zones agràries d’interès, com és el pla de la Cerdanya, i que l’energia produïda havia de ser consumida en la comarca. Així mateix, i respecte de la companyia de la Generalitat, Energètica de Catalunya, va informar que la seva funció és ajudar i animar, especialment en les zones rurals, la constitució de cooperatives d’autoconsum.

A més, som coneixedors dels informes de la Comissió d’Urbanisme de l’Alt Pirineu i l’Aran en contra del projecte de la planta a Das i de l’informe, també negatiu des del punt de vista mediambiental, elaborat a petició del Consell Comarcal, per la consultora Amphos 21.

Malgrat aquestes evidències administratives, d’urbanisme i mediambientals, el rebuig total del moviment associatiu representatiu de la comarca, integrat en la Confluència (28 associacions) i la ferma oposició del Consell Comarcal i els Alcaldes de la Comarca, el Govern ha decidit aprovar aquest nefast projecte.

Pensem, a més, que en el procediment hi ha greus errades administratives i incompliments greus en els tràmits administratius, a més de tergiversació dels informes administratius pertinents.

En el document d’aprovació s’assenyala que el propietari dels terrenys i el promotor no tenen altres propostes alternatives: són ells que han de decidir sobre el lloc més adient d’incorporar les plantes solars a la comarca? A la Cerdanya, òbviament, hi ha moltes propostes alternatives.

No s’assenyala que, a pocs metres de la zona a implantar la planta solar, hi ha una explotació ramadera amb el seu habitatge.

És conegut que qui presidia l’empresa promotora KM 0 en el moment d’iniciar-se el procediment administratiu a la Generalitat de Catalunya, ara és el president de l’empresa pública Energètica de Catalunya, que promou instal·lacions a Catalunya. Portes giratòries?, col·lisió d’interessos privats amb públics?

La Confluència dona total suport a les actuacions i recursos que faci el Consell Comarcal per evitar la construcció d’aquesta planta i s’incorporarà a través de les seves associacions, als recursos que es presentin, a més d’instar a la ciutadania cerdana a manifestar-se en contra de la mateixa i a assistir a les manifestacions que des de la Confluència es puguin convocar.

Aquest és un tema comarcal, de pervivència del seu històric valor agrari i ramader, del seu paisatge i de les seves tradicions.

Executiva de la Confluència per a una Cerdanya Sostenible

25 de juny del 2025

Assistents: 15 persones i 4 de la taula. Presidit per Albert Salvadó i Fernàndez (ERC)

Desenvolupament de la compareixença:

1.- Presentació per part de la Núria Burgada de la Confluència per a una Cerdanya Sostenible, els principals punts del manifest que fan referència a aquesta comissió respecte a habitatge, medi ambient, recursos energètics, hídrics, reciclatge, contaminació i infraestructures

2.- Grup Parlamentari dels Comuns, Lluís Mijoler i Martínez. Coincideix amb els punts exposats. Ens ha demanat si, a més de les compareixences i reunions que ja hem tingut, hem concretat algun calendari concret. Se li va contestar que no. També ha demanat sobre la Taula d’emergència d’habitatge. No sabia que ja ens havíem reunit amb Urbanisme i se li va contestar que des d’Urbanisme no veuen que calgui fer res més, que amb els plans actuals ja es resoldrà. També ha demanat les línies vermelles respecte a l’habitatge i si no tira endavant la moratòria, si aconseguir un lloguer assequible seria una via possible en aquest tema. Se li va contestar que les línies vermelles són la moratòria o, en tot cas, que aconseguir lloguer assequible, la penalització dels habitatges buits, la rehabilitació dels nuclis antics, la creació d’habitatge públic i la limitació dels pisos turístics serien aquestes línies vermelles. Respecte al PLATER va dir que està previst que estigui acabat abans de finals d’any i que estan d’acord en el fet que no es faci cap planta solar sense el consentiment del territori i l’aprovació del PLATER.

3.- Grup Parlamentari de Junts, Salvador Vergés i Tejero. Coincideixen en molts punts, però en el model econòmic i infraestructures difereixen. Respecte al model econòmic, va dir que l’agricultura i ramaderia han de ser sostenibles i suficients, assequibles i viables, compatibles amb els espais naturals i que no han de tenir una imatge bucòlica, com ara. També va estar d’acord amb un turisme de muntanya. Respecte a les infraestructures, va creure que sí que en necessitem. Ens va demanar l’opinió sobre el desdoblament de la C-16 fins a la Cerdanya i cap a França (i a Europa), certs trams de dues vies a l’N-260 a Cerdanya, el túnel de Toses i el ferrocarril de Puigcerdà a la Seu. Se li va contestar que no ens calen més carreteres ni desdoblament de C-16 ni dues vies a l’N-260, perquè això vol dir continuar repetint el model de portar més cotxes a Cerdanya i que el que demanem és un canvi de model i de transició ecològica. Per això tampoc volem el túnel de Toses o el ferrocarril de Puigcerdà a la Seu, perquè l’impacte sobre el paisatge seria molt gran en una zona de bosc de ribera al Segre de gran valor ecològic. El que cal és potenciar i millorar el tren, que ja ens enllaça amb França i Europa. I millorar el transport públic de busos entre Puigcerdà i la Seu amb més freqüència i una flota d’autobusos més ecològica.

Grup Parlamentari ERC, Esther Capella. Va coincidir amb les nostres propostes i ens va demanar sobre la governança. Ens demanà si creiem que l’Estatut de municipis rural, la Llei de Territori i la Llei de Muntanya podrien afavorir aquestes demandes, com la protecció de la plana cerdana. Se li va contestar que tot el que es fes des del territori i amb els actors del territori tindria una perspectiva més real de la situació i si es desencallen i tiren endavant aquestes lleis, poden afavorir les demandes del territori. Es va fer èmfasi també en el fet que cal que les coses no quedin només en el paper i que es duguin a terme accions reals. Sobre l’habitatge ens va dir que la llei de barris podria permetre rehabilitar els barris vells dels pobles.

5.- Grup Parlamentari PP, Àngels Estellés Ruedas. Amb un discurs i un to més agressiu que la resta de representants ens va dir que ens falta rigor i dades, que caiem en el discurs demagògic ecologista, que criminalitzem les segones residències, l’economia i la prosperitat. Ella va dir que vol una Cerdanya sostenible, pròspera i amb llibertat econòmica i ens va demanar si, a part de “nosaltres”, els ajuntaments estan d’acord amb això que demanem. Li vam contestar que durant l’any i mig hem anat pels diferents municipis i només un no ens va voler rebre i que la resta tots hi han estat presents i han dit la seva.

Grup Parlamentari de VOX, Andrés Bello i Sans. Se’ns adreçà en castellà i ens demanà dades concretes, com el número d’habitatge que es necessiten perquè la gent de la Cerdanya hi puguin viure, els metres quadrats de sòl que hi ha disponible per construir, la quantificació per pobles dels habitatges buits. Se li va contestar que no disposem in situ d’aquestes dades, però que, per exemple, al municipi de Montellà-Martinet, l’Ajuntament va demanar un estudi d’habitatges buits i, en general, als diferents pobles, 1 de cada 4 habitatges era buit i que caldria que la resta de municipis fessin aquesta tasca.

Grup Parlamentari CUP, Dani Cornellà i Detrell. Va coincidir amb les nostres demandes i va treure el tema de la corrupció a Cerdanya com un mal sistèmic i ens va dir que no sempre coincideix allò que un grup parlamentari diu al territori i allò que aquell mateix grup diu al Parlament. No ens va fer cap pregunta.

Grup Parlamentari PSC, Francesc Jesús Becerra i Ramírez. Ens va donar dades interessants sobre la comarca, que confirmen la visió que tenim des de la Confluència. La població de menors de 18 anys a la Cerdanya és menor que la mitjana de Catalunya. És d’un 15,5% respecte a un 18%. Això vol dir que les famílies amb fills no troben lloc per viure. Un 25 % de la població de la Cerdanya té una renda un 60% inferior que la mitjana de Catalunya (1 de cada 4) i un 14% de població a la Cerdanya cobra menys de 7500 €/anuals, és a dir, pobresa extrema. La qual cosa vol dir que el model econòmic és molt desequilibrat i genera pobresa. Respecte al turisme, ens va dir que s’ha començat a fer un estudi de càrrega turística en diferents llocs de Catalunya i un d’ell és a la Cerdanya, el qual donarà els seus resultats a finals d’aquest any, per tal d’adoptar mesures correctores.

Quant a la reserva de sòl públic, ens diu que Bellver, Fontanals, Llívia i Montellà i Martinet han ofert un solar; Puigcerdà, 2 i Ger, 5. Se li agraeixen les dades que confirmen allò que veiem a la comarca i l’instem que l’anàlisi ja el tenim i que ara cal ser valents i passar a l’acció.

16 de juny del 2025

El tema motiu de la reunió, exposat al Sr. president de la Diputació de Lleida, és la situació i la problemàtica que crea a la Cerdanya, la partició administrativa en dues províncies.

Després del recordatori sobre com es va crear la Confluència, el tour per tots els pobles cerdans i la Convenció celebrada a Puigcerdà el passat 15 de febrer amb notable èxit, en la qual es va aprovar un Manifest en el qual figura, com a primer punt, el següent:

“La problemàtica de la partició de la Cerdanya en dues diputacions i en dos estats fa que els cerdans en patim les conseqüències, sigui per la Sanitat (accés unitari a l’Hospital Comarcal Transfronterer), com per les gestions administratives (unes cap a la Seu d’Urgell, altres cap a Ripoll, altres cap a Manresa…). Tot això dificulta el sentiment col·lectiu de pertànyer a Cerdanya. 

Es van proposar per la Confluència les propostes assenyalades en el Manifest:         

• Ens cal una visió conjunta de comarca pel que fa als representants polítics cerdans a mitjà i llarg termini. És a dir, una governança estratègica, un camí de futur clar i conjunt.
• Cal tornar a plantejar al Parlament de Catalunya una llei específica de Cerdanya, com es va fer en el seu dia, per tal de recollir de manera formal aquesta realitat. Cal, així mateix, implicar a les Diputacions de Lleida i Girona en aquest tema.
• Mentrestant, ens cal que tant les Diputacions com el Govern en el seu dia a dia de gestió dels serveis de la comarca (Administratius, Ensenyament, Sanitat, Mobilitat, etc.), ja contemplin aquesta singularitat cerdana.
• Cal incrementar la cooperació mútua transfronterera, en la salut, el transport, la gestió de l’aigua i residus, l’educació, etc.

Confluència va assenyalar que aquesta problemàtica va ser igualment presentada pel seu coneixement i en la mesura de la possible aplicació, en les reunions mantingudes amb els diferents secretaris del Govern de la Generalitat i amb els Grups Parlamentaris d’ERC i PSC.

Es va fer un seguiment i comentari dels diferents temes proposats amb un interessant debat entre els presents i allò que des de la Presidència de la Diputació de Lleida es podia realitzar.

Del debat van sortir les següents propostes:

• Confluència continuarà les gestions per mantenir una reunió amb la Conselleria de Presidència del Govern de la Generalitat.

• Confluència continuarà les gestions per mantenir una reunió, paral·lela a l’actual, amb el president de la Diputació de Girona. El Sr. Joan Talarn comunicarà al president de la Diputació de Girona l’interès de Confluència en la reunió.

• Confluència mantindrà pròximament una reunió amb el president del Consell Comarcal de la Cerdanya per exposar els resultats de les reunions amb representants del Govern i la present reunió.

• Es va proposar la creació d’una comissió de treball sobre aquest tema amb participació de les dues Diputacions i el Consell Comarcal de la Cerdanya.

• Es va comentar l’acord per part de la Vegueria de l’Alt Pirineu i l’Aran, que les Comissions d’Empresa i Treball, i d’Economia, tinguin la seva seu a Puigcerdà. Tots van valorar molt positivament la posada en marxa al més aviat possible d’ambdues Comissions i traslladar aquest interès i suport al Consell Comarcal de la Cerdanya i a l’Ajuntament de Puigcerdà.

El 27 de maig del 2025 ens vam reunir amb el Sr. Víctor Puga, secretari d’Urbanisme del Govern de la Generalitat de Catalunya.

• El secretari va entendre i va donar suport al nostre missatge, però no hem aconseguit cap suport perquè des del Govern, i emparats amb les noves lleis i normatives que faciliten la revisió dels Plans i el procés de desclassificació d’actuacions urbanístiques, iniciessin estudis a la Cerdanya. Ell creu que, precisament, aquesta nova legislació i normativa controlarà molt la nova construcció que no contempli habitatges socials i de protecció. Ens explica que els ajuntaments que necessitin ajuda seran ajudats pel Departament.

• Segons ell, cal esperar els efectes de la nova legislació. Ens ha adreçat però al Sr. Carles Guàrdia de la Direcció de Polítiques de Muntanya, a la Seu d’Urgell, per a fer el seguiment.

• Amb relació als Plans Urbanístics Municipals (POUM) vigents, que permeten continuar amb l’expansió urbanística desmesurada en molts municipis cerdans, el secretari dona per suficient la feina feta en el Pla Director de desclassificació de sòls no sostenibles de l’Alt Pirineu (PDUSNS) del 2019 i en el fet que les revisions i els nous POUM que els ajuntaments fan (si volen) han de ser aprovats per les Comissions Urbanístiques Territorials. Vam insistir bastant que la realitat demostra que això no atura la dinàmica urbanística “depredadora” actual, però ell no va mostrar cap intenció de promoure cap mesura excepcional (com la moratòria urbanística que proposem) ni cap acció específica d’obligar els ajuntaments a revisar el planejament municipal amb certs criteris urbanístics generals actuals (molt més sostenibles i raonables que els que eren inexistents quan es va fer el planejament vigent).

• Ens va semblar que considerava que els responsables darrers eren els ajuntaments i que des d’Urbanisme no hi havia massa cosa nova a fer.

• Vam entendre que, per exemple, en el POUM d’Alp, en la seva fase d’aprovació inicial, les noves promocions han d’incloure un mínim d’un 30% d’habitatge de protecció oficial. Si la mesura tingués efecte, caldria exigir que altres municipis ho exigissin també.

22/05/2025

Punts tractats en la reunió:

• Es mantindrà una reunió amb el president Diputació de Lleida el 16 de juny. Se n’informarà al vicepresident de la Diputació dels motius de la reunió.

• Seguiment amb el Sr. Manel Nadal del tema de l’Aeròdrom. Total desacord entre el Govern i el territori amb les propostes de futur, i demanda de resposta a la denúncia presentada per l’associació Ceretània, el febrer 2024.

• Pròxima reunió amb el secretari d’Urbanisme del 27 de maig. Tema principal: recerca de sortides urgents per aturar el creixement desmesurat de la construcció de segones residències a la comarca. Plantejar l’opció d’una possible moratòria de permisos.

• Demanem l’aturada dels projectes de centrals solars a la comarca fins a l’aprovació del Platter. No volem cap planta solar a la zona de la plana cerdana.

• Plantegem el problema de les aigües residuals a diferents indrets de la comarca i especialment el problema de fronteres de Puigcerdà (amb l’estat francès) que implica la CHE i els dos estats.

• Iniciativa de crear una zona protegida ambientalment, sota la forma que es consideri oportuna, com un parc natural, de tota la solana, des de la Seu d’Urgell fins al Pimorent, si s’inclou el cantó francès de la comarca.

• Demanem que s’accelerin al màxim les obres de l’R3, de desdoblament de la via fèrria i després es continuï fins a Ripoll.

07/05/2025

 ASSISTENTS:

Ester Capella (ERC)

Jordi Viñas (ERC)

Josep Vidal (ERC)

Marta Medrano (Confluència)

Núria Martí (Confluència)

Carles Carol (Confluència)

Frederic Abelló (Confluència)

Després del recordatori sobre com es va crear la Confluència, el tour per tots els municipis cerdans i la Convenció celebrada a Puigcerdà, el passat 15 de febrer, amb notable èxit i amb la presència, entre d’altres, del diputat d’ERC, el Sr. Josep Vidal, es comenten les visites fetes amb el secretari de Mobilitat, Secretaria d’Habitatge, secretari de Medi Natural i el DARP a la Seu d’Urgell i la pròxima amb el secretari d’Urbanisme.

Seguidament, la Confluència aporta un document de guió dels temes del manifest aprovat en la Convenció, que es van presentar als secretaris i al DARP, els quals ens sembla que poden ser d’interès per disposar d’un suport parlamentari.

Es fa un seguiment i comentari dels diferents temes presents en el guió:

• Sobre la problemàtica lligada a la divisió de la comarca en dues diputacions, es va comentar que la implantació de les vegueries seria la solució definitiva, però que ara les majories polítiques segurament no en són favorables. El Grup d’ERC va assenyalar que ajudarien que el tema es contemplés en les diferents àrees de gestió del Govern implicades i, molt especialment, ajudant a reunions de la Confluència amb els presidents de les Diputacions de Lleida i Girona, als quals la Confluència ja havia demanat una entrevista.

• Sobre la declaració d’una moratòria urbanística a la Cerdanya. Després d’analitzar la problemàtica actual que motivava aquesta demanda, el Grup d’ERC proposa dues vies: el mètode de Desclassificació, que ja es va utilitzar durant el mandat d’ERC a la Costa Brava i parcialment a la Cerdanya, i la posada en marxa de la Llei de Territori que portava ja bastant temps i diversos Governs en tràmit.

• Sobre el greu problema d’Habitatge a la comarca, es va assenyalar pel Grup d’ERC la disponibilitat del Pla de Barris de cara a la rehabilitació d’edificis, que amb les noves normes de zones tensionades, pràcticament el 90% del territori serà considerat zona tensionada, i que la posada en marxa de la Llei de Muntanya donarà millors solucions als municipis de la comarca afectats per la qüestió a l’hora de reservar espai per l’habitatge social.

• Sobre el Medi natural, la Confluència va assenyalar la necessitat de major control i enduriment davant les il·legalitats que es puguin produir en el territori per ús o per curses en zones no autoritzades i la demanda de declarar la Solana de la Cerdanya com a zona d’un cert nivell de protecció natural, cosa que permetria evitar el que estava succeint i donar continuïtat al Parc Natural de l’Alt Pirineu des de la Seu fins a Llívia, enllaçant amb el Parc Regional dels Pirineus francesos. El grup d’ERC va entendre la necessitat i els avantatges. Es va assenyalar que seria d’interès crear un moviment al si de la comarca per reivindicar aquesta declaració, així com, l’oportunitat de proposar una comissió parlamentària que ho impulsi. El mateix amb el Parc Miner i Geològic de la Cerdanya, en procés de redacció. Amb ambdós temes ens van animar a comentar-ho amb en Joan Ganyet, comissionat de la Generalitat pel Pirineu.

• Sobre els Recursos Energètics i la proposta de Planta solar a la comarca, es va assenyalar l’interès de tots en què és necessari el desplegament de l’energia solar a la Cerdanya, però que fa falta l’aprovació del Platter comarcal, que marqui perfectament les zones en les quals es podrien instal·lar i que protegís la plana de la Cerdanya pel seu valor paisatgístic, natural i agrari de les instal·lacions solars. El grup d’ERC es va manifestar conforme amb el plantejament i va assenyalar que davant la lentitud amb el desplegament del Platter en l’anterior mandat, des d’Urbanisme i la Comissió d’Urbanisme de Catalunya es va desenvolupar una norma de defensa del pla cerdà, que impossibilita ja qualsevol instal·lació en el Pla, al marge de l’aprovació del Platter.

• Sobre la Mobilitat, es va comentar el greu problema de l’R3 i la necessitat compartida d’accelerar el desdoblament fins a Vic, ja contemplat en el marc del traspàs de Rodalies 2026-2030 i després, fins a Ripoll. També l’estudi sobre la creació d’una Estació Intermodal d’autobusos a Puigcerdà, com existeix en la majoria de capitals de comarca a Catalunya. Des del Grup d’ERC es va donar total suport a ambdues qüestions.

• En comentar la problemàtica de l’Aeròdrom de la Cerdanya, es va coincidir amb la necessitat de tractar-lo en una reunió monogràfica amb els actors implicats, que contempli tots els aspectes incidents: compliment del PDUAC, inversions pendents del Govern, transparència en la gestió d’Aeroports de Catalunya i plans de futur del Govern sobre el Consorci de l’Aeròdrom de la Cerdanya.

• Sobre els recursos hídrics, es va assenyalar la necessitat de demanar i pressionar l’ACA per la finalització de les depuradores encara pendents, la necessitat de disposar d’un inventari real dels pous existents a la comarca i d’un pla que reguli l’ús de les bases de les estacions d’esquí de La Molina i Masella en casos de sequera. En els tres temes, el Grup d’ERC va manifestar que pressionaria tant al Govern com al Parlament pels esmentats temes.

El proppassat 8 d’abril, una representació de les associacions integrades al moviment de la Confluència per a una Cerdanya Sostenible van mantenir una reunió de treball amb el secretari de Transició Ecològica, Sr. Jordi Sargatal, a qui se li va explicar l’origen de la Confluència i el manifest aprovat per la Convenció de la Confluència, que es va celebrar a Puigcerdà el passat 15 de febrer.

Més concretament, del manifest li vam exposar els punts que fan referència al Medi natural i la seva conservació, a la transició energètica i, més concretament, als projectes de plantes solars a la comarca, i a tots els temes relacionats amb l’aigua com a recurs limitat.

La reunió es va celebrar en un entorn de diàleg i debat sobre els temes tractats.

Els temes comentats i demandats d’actuació en la reunió van ser:

Medi natural:

• Regulació de l’accés motoritzat i prohibir les proves motoritzades als espais naturals i en els indrets més saturats. Cal fer molta educació en el respecte a la natura.

Es va aportar documentació de curses de Enduro amb la seva autorització que, després en el seu recorregut, no seguien el límit assenyalat i envaïen torrents i espais protegits. Es va prendre nota per part del Sr. Sargatal i es va compartir l’opinió que aquest tipus d’activitats cal reduir-les al màxim i, si escau, ser molt curosos en la seva autorització.

• Cal ampliar la protecció dels espais naturals cerdans, especialment a la solana cerdana i a la ribera del Segre (Via Blava al llarg del riu Segre), tot donant continuïtat a les actuals zones protegides del Parc Natural del Cadí Moixeró i a la reserva de caça de Cerdanya-Alt Urgell, incloent-hi el tossal d’Isòvol.  Actualment, s’ha donat una subvenció per tres anys per gestionar aquest espai entre la Fundació Kilian Jornet i Paisatges Vius. Cal també coordinar la gestió dels espais protegits assenyalats amb el Parc Natural Regional del Pirineu Català de França.

El Sr. Sargatal va prendre nota de les demandes, especialment en la necessitat d’estudiar la manera de dotar la Solana de la Cerdanya de la protecció conjunta que encara no té i que permeti connectar el Parc Natural Regional del Pirineu Català de territori francès amb el Parc de l’Alt Pirineu i l’Aran en territori català.

• Cal que les activitats aeronàutiques i en terra, en l’espai de l’Aeròdrom de Cerdanya, siguin controlades i amb un pla usos compatibles amb la resta d’activitats comarcals.

Es va exposar la necessitat que, en compliment del PDUAC, la informació sobre els controls de so entorn de l’Aeròdrom, que són d’obligat compliment, siguin públics.

• Per tal d’impulsar l’educació ambiental, que inclogui el Canvi Climàtic, preservació del patrimoni geològic i miner, veiem important el suport a la iniciativa de creació d’un PARC GEOLÒGIC I MINER DE LA CERDANYA.

El Sr. Sargatal es va mostrar interessat en la creació a la Cerdanya d’un Parc Geològic i Miner.

• Cal controlar les tales forestals, de manera que es facin de manera sostenible i respectin la biodiversitat, les espècies protegides i el sosteniment dels boscos vells.

Es van exposar per part de la Confluència diverses actuacions de tales forestals que no són conformes amb les pràctiques de sostenibilitat de la biodiversitat actuals. El secretari es va mostrar conforme en l’exposat i en va prendre nota pel control de futures actuacions.

Recursos energètics. Energies renovables.

• Derogar la normativa que impedeix posar plaques solars als teulats cerdans.
• Mentre no es disposi del Pla Comarcal, PLATER DE CERDANYA,  ens oposem als projectes d’instal·lacions de plaques solars en terrenys protegits, de valor agrari o que afectin de manera greu el paisatge.

Es va exposar la situació de la Cerdanya en ambdós temes i l’interès en la derogació de la normativa. El Sr. Sargatal va entendre la demanda i respecte a les possibles instal·lacions solars a la Cerdanya, va exposar la necessitat de protegir les zones agràries d’interès, com és el pla de la Cerdanya, que l’energia produïda havia de ser consumida en la comarca, i va garantir que abans de final d’any tindríem finalitzat el PLATER corresponent a la Cerdanya. Respecte a la companyia de la Generalitat Energètica, va informar que la seva funció és ajudar i animar, especialment en les zones rurals, la constitució de cooperatives d’autoconsum.

Recursos hídrics. Disponibilitat i manteniment. Pous, recs i depuració.  

• Cal que tots els pobles tinguin un sistema de depuració, no només els de la plana cerdana. I cal renovar les depuradores obsoletes o sobresaturades.
• Cal fer una gestió compartida de l’aigua, dels rius i de la seva depuració, amb les administracions de l’Alta Cerdanya, dependents de l’estat francès.

Es va exposar la situació, avui encara incompleta, de depuració d’aigües residuals a la comarca, especialment en els municipis de la solana i els municipis de muntanya; va assenyalar el Sr. secretari que en parlaria amb l’ACA. Es va comentar, així mateix, el problema de l’EDAR de Puigcerdà, que rep aigües de municipis de la Cerdanya francesa. L’EDAR té greus problemes de saturació, però la resolució implica les administracions de França i Espanya. També es va interessar pel tema amb vista a fer gestions amb l’ACA i la CHE.

• Cal recuperar les séquies, recs i antigues canalitzacions i fer-ne un manteniment adequat.
• Cal fer un inventari real dels pous existents i, si cal, controlar els pous il·legals. Instar la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) i l’ACA a reduir la concessió de més permisos.

En ambdós temes es va exposar la situació i problemàtica de cadascun d’ells. En un cas, la situació d’abandonament i, en l’altre, la proliferació de pous no declarats. En tots dos casos el Sr. Sargatal es va comprometre a comentar-ho amb l’ACA.

• Cal fer un Pla que reguli l’ús de les basses de les estacions d’esquí en cas de sequera, així com conèixer l’origen i despesa reals d’aigua de les estacions d’esquí.

El Sr. secretari va entendre la problemàtica del tema i la poca transparència respecte de la procedència i gestió d’aquestes aigües.

• En el seu cas, els permisos de nous habitatges i urbanitzacions han de tenir resolt el subministrament de l’aigua i la depuració de les mateixes en la seva aprovació inicial.

Es va incidir, també, en aquest tema, manifestant el Sr. Sargatal que hi ha moltes urbanitzacions que tenen l’obligació de depurar les seves aigües si no hi ha una depuradora pública propera on abocar i que l’ACA en fa el control. Per altra part, va manifestar la necessitat que els nous habitatges, urbanitzacions i polígons d’habitatges necessiten per a la seva autorització, que tinguin garantida l’aigua de consum i la seva depuració.

Es va acordar donar continuïtat i seguiment a totes aquestes demandes.

Barcelona, 10 d’abril de 2025