Confluència per a una Cerdanya Sostenible

• SENTIMENT DE COMARCA. GOVERNANÇA I COOPERACIÓ.

Cal una visió conjunta de comarca pel que fa als representants polítics cerdans a mitjà i llarg termini. És a dir, una governança estratègica, un camí de futur clar i conjunt per no anar apagant focs puntuals en cada moment.

Cal tornar a plantejar al Parlament de Catalunya una llei específica de Cerdanya, com es va fer en el seu dia, per tal de recollir de manera formal aquesta realitat. Cal, així mateix, implicar a les Diputacions de Lleida i Girona en aquest tema.

Cal incrementar la cooperació mútua transfronterera, en la salut, el transport, la gestió de l’aigua i residus, l’educació, etc.

• MODEL ECONÒMIC. DIVERSIFICACIÓ DELS SECTORS DE PRODUCCIÓ. AGRICULTURA I RAMADERIA.

La falta de continuïtat generacional, l’excessiva burocràcia en la gestió i els preus de venda dels seus productes, que són els mateixos des de fa 30 anys, desanimen la continuïtat de les explotacions agràries i ramaderes, una activitat clau per a l’economia històrica i futura de la Cerdanya.

Cal un canvi cap a una economia més diversificada i respectuosa amb el medi ambient. Indústries no contaminants tecnològiques, agroalimentàries, lligades a la biomassa i la gestió forestal.

Crear un pol de salut lligat amb l’Hospital Transfronterer o centres de recerca mediambiental.

Potenciar un turisme més diversificat.

S’han de garantir bones condicions per a fer teletreball, amb l’adequat desplegament per la comarca de la fibra òptica i el 5G.

• TEMA HABITATGE:

Cal demanar al Govern de la Generalitat una moratòria en la construcció d’obra nova que no sigui d’habitatge social fins que la Cerdanya disposi de l’aprovació d’una nova planificació urbanística en tota la comarca.

També cal que els equips de govern municipals tinguin uns paràmetres per afavorir la primera residència i penalitzar les segones residències i habitatges buits.

Cal fomentar la rehabilitació d’habitatges, especialment al centre dels nuclis poblacionals, crear un parc d’habitatge social, preferentment plurifamiliar i afavorir les cooperatives d’habitatges.

Ens cal un registre real de pisos turístics i limitar-los, tal com s’assenyala en el corresponent Decret de la Generalitat de Catalunya.

• MEDI NATURAL I CULTURAL. PRESERVACIÓ, GESTIÓ I ACCÉS. CONTAMINACIÓ. AMBIENTAL, LUMÍNICA I SONORA.

No podem permetre activitats esportives, motoritzades, aeronàutiques i d’altres, que sota el gaudi d’una minoria malmetin el gran i únic espai natural de la Cerdanya.

Cal regular l’accés motoritzat a l’espai natural en els indrets més saturats. Cal ampliar la protecció dels espais naturals, especialment a la solana cerdana i establir contactes amb el Parc Natural Regional del Pirineu Català, al costat francès.

Cal conscienciar els municipis i la ciutadania de disposar d’un cel fosc a la nit i rebaixar o tancar l’enllumenat durant les hores nocturnes.

Som la comarca que menys recicla de Catalunya. Cal adoptar les mesures pertinents per solucionar aquesta situació.

• PROJECTES DE PLANTES SOLARS:

Cal conscienciar la ciutadania cerdana de la importància de les comunitats d’autoconsum o de les comunitats energètiques.

Cal derogar el reglament urbanístic sobre habitatge, per permetre la instal·lació de plaques solars en totes les teulades dels edificis que no estiguin catalogats com a edificis històrics.

És peremptori redactar ja el Pla Comarcal PLATER que reguli els llocs on poden instal·lar-se petits parcs solars que beneficiïn la ciutadania cerdana. Mentre no es disposi del mencionat Pla Comarcal, ens oposem fermament als projectes d’instal·lacions de plaques solars en terrenys protegits, de valor agrari o que afectin de manera greu el paisatge.

• SERVEIS PÚBLICS A LA CIUTADANIA: EDUCACIÓ, SALUT I TRANSPORT, RECURSOS HÍDRICS.

Cal potenciar la línia R3 a Barcelona, fent que sigui competitiu pels usuaris. L’actual Pla, en execució, de desdoblament fins a Vic, cal accelerar-lo i ampliar-lo fins a Ripoll.

Cal crear una adequada xarxa de transports públics intercomarcal, entre les comarques veïnes i amb la Cerdanya francesa

No cal fer més infraestructures de tren o carretera per la comarca: cal utilitzar i millorar, si cal, les existents.

Cal disposar d’estudis de cicle mitja o superior, relacionats amb les activitats del territori.

Cal fer una àrea única sanitària on hi fossin totes les especialitats. Aquesta àrea comprendria la Seu-Puigcerdà-Berga.

Cal que l’aeròdrom de Cerdanya disposi d’una gestió pública i transparent i que continuï estant en mans cerdanes. Cal aprovar un pla d’usos sostenible i compatible amb la resta d’activitats comarcals.

Cal també assenyalar la urgència a finalitzar la xarxa comarcal de depuradores.