Parlem de proposar als col·legis el consum dels productes locals als menjadors i premiar als quals ho facin bé.
Les explotacions agràries a Cerdanya estan a precari, igual que els contractes d’arrendament de terres, amb la qual cosa hi ha menys inversió en material per l’explotació i els mitjans són obsolets. Se’ns diu que és un problema general de Catalunya. Pel que fa a la concentració de terres en grans explotacions, se’ns diu que així passa, però que menys que en comarques més grans.
A la Seu s’ha apostat per una persona per “acompanyar” les noves iniciatives, per fer algun taller de manufactura agrària o bé ramadera. Això no s’ha fet a la Cerdanya i les persones que tenen noves iniciatives, no saben per on començar.
A Bellver s’ha apostat per un escorxador mòbil, que hi va des del Berguedà, un cop a la setmana, perquè l’escorxador transfronterer d’Ur té unes tarifes molt cares.
Costa molt trobar carn de poltre a Cerdanya. Puigcerdà, tenint la fira de cavall més potent del sud d’Europa, no ha sigut capaç de posar-se en marxa per comercialitzar la carn de poltre.
S’ha parlat dels artesans locals de productes alimentaris, com productors de formatge, etc. S’hauria de promocionar que en els mercats (per exemple, en el de Puigcerdà), els posessin tots junts per poder promocionar el producte local.
El proppassat 11 de març, una representació de les associacions integrades al moviment de la Confluència per a una Cerdanya Sostenible van mantenir una reunió de treball amb la Secretaria d’Habitatge, Sra. Lídia Guillen i amb en Sr. Jordi Mas, Director General d’Habitatge, a qui els hi vam explicar l’origen de la Confluència i el manifest aprovat per la Convenció de la Confluència, que es va celebrar a Puigcerdà el passat 15 de febrer.
Més concretament, del manifest li vam exposar els punts que fan referència a l’habitatge de la comarca.
La reunió es va celebrar en un entorn de diàleg i debat sobre els temes tractats.
Els temes comentats i demandats d’actuació, en la reunió van ser:
Que s’estudiï algun tipus de moratòria de construcció d’habitatges que no siguin habitatge protegit o social.
Aquesta qüestió va ser comentada, però l’exercici d’aquesta decisió correspon a la Secretaria d’Urbanisme del Departament.
Revisar els plans urbanístics segons criteris de sostenibilitat, protecció del medi natural i possibilitats hídriques.
També analitzat i comentat, en línia amb l’anterior punt.
En els nous plans urbanístics, ha de figurar, a més de la reserva per habitatge social, la protecció del Pla de la Cerdanya per a la instal·lació d’hortes solars i la possibilitat d’incorporar plaques solars en les teulades dels edificis preexistents no històrics.
També analitzat i comentat, en línia amb l’anterior punt.
Que s’adeqüi l’actual normativa del 30% d’habitatge social, pensada per les grans viles i ciutats, als pobles com la majoria dels de la Cerdanya. S’assenyala per part de la secretària que és una mesura que no s’adapta bé a zones rurals o de muntanya. S’indica que el programa “Reserva de solars” dins del pla 50.000, pretén garantir que es promogui HPO també a les zones rurals.
Que a l’hora de declarar zones tensionades a efectes de lloguer i pisos turístics, es contemplin també les característiques dels petits pobles com els de la Cerdanya.
Confluència va demanar que la declaració de zones tensionades s’estengués a la resta dels pobles, no només a les capitals, la secretària en va prendre nota.
Promoció d’ajuts per a la rehabilitació dels edificis dels centres històrics, mitjançant reduccions d’impostos, concessió de subvencions i ajuts, etc. Confluència va proposar que per la rehabilitació de nuclis antics es dotés d’ajuts específics, ja que els actuals, es va comentar, estan en període de finalització del termini d’execució. La secretària va comentar un nou ajut a l’adquisició d’habitatge usat, per joves, que creien que podria encaixar en la regeneració de zones dels centres històrics.
Finalment, cal comentar que Confluència va proposar la creació d’una taula de treball “d’emergència” com a espai d’interlocució continuada, cosa que va semblar d’interès per la secretària. Abans, però, havien de posar en funcionament el seu programa i parlar amb els consells comarcals.
Es va acordar donar continuïtat i seguiment a totes aquestes demandes.
NOTA: S’ha convocat una reunió properament amb el Departament d’Urbanisme per tractar els temes relacionats amb aquest.
El proppassat 10 de març, una representació de les associacions integrades al moviment de la Confluència per a una Cerdanya Sostenible van mantenir una reunió de treball amb el secretari de Mobilitat, Sr. Manel Nadal, a qui l’hi van explicar l’origen de la Confluència i el manifest aprovat per la Convenció de la Confluència, que es va celebrar a Puigcerdà el passat 15 de febrer.
Més concretament, del manifest l’hi vam exposar els punts que fan referència a la mobilitat i les infraestructures de la comarca.
La reunió es va celebrar en un entorn de diàleg i debat sobre els temes tractats.
Els temes comentats i demandats d’actuació, en la reunió van ser:
Accelerar el desdoblament de l’R3 entre Barcelona i Vic i començar a estudiar fer-ho entre Vic i Ripoll. Es va exposar, per part del Sr. Manel Nadal, la marxa i previsió de les obres i la voluntat d’accelerar-les i gestionar amb els usuaris les interrupcions del servei.
Sobre el desdoblament més enllà de Vic, es va comentar que, fins a Torelló, s’hi estava treballant.
Coordinar els horaris i els enllaços entre els trens catalans i francesos pel que fa a les estacions de Puigcerdà i la Tor de Querol. S’incorporarà la demanda en les reunions amb les administracions de l’Arieja.
Millorar les connexions amb bus entre els municipis cerdans. Estudiaran la demanda proposant solucions que ja s’estan aplicant a altres comarques de muntanya a Catalunya, com per exemple el servei a la demanda en els pobles mes petits.
Crear una estació intermodal d’autobusos a Puigcerdà. S’incorporarà la demanda a les converses actuals amb Renfe en tot el treball del traspàs de Rodalies.
Aeròdrom de Cerdanya: quins plans té el Govern al respecte? Inversions pendents per part de la Generalitat? Compliment de les activitats assenyalades al PDUAC. Transparència, implicació i dependència total del Gestor amb el Consorci. Es va assenyalar la decisió per part del Govern de sortir del Consorci de l’Aeròdrom, creant un nou Consorci amb presència dels alcaldes dels Municipis afectats i del Consell Comarcal, la inversió de 300.000 € en les actuacions encara pendents i compromeses pel Govern i mantenint Aeroports de Catalunya com a gestor de l’Aeròdrom per encàrrec del nou consorci.
Confluència va manifestar que encara hi ha desacords amb la interpretació que el gestor està fent del PDUAC, de les rutes i dels controls de so, a més de la manca de resposta a la denúncia que es va presentar ara fa un any al Consorci.
Es va acordar donar continuïtat i seguiment a totes aquestes demandes.
Dissabte, 15 de febrer de 2025, d’11 hores a 14 hores, a la Sala de Convencions del Museu Cerdà de Puigcerdà, va tenir lloc una nova Assemblea General (la Convenció) de la Confluència per a una Cerdanya Sostenible.
La intenció d’aquest acte era presentar el nou manifest de 10 punts elaborat al llarg de l’any passat, en què es va realitzar un tour per tota la Cerdanya, on es va presentar la Confluència i es van recollir les inquietuds i propostes dels ciutadans de cada municipi cerdà pel que fa al futur de la comarca.
L’Executiva de la Confluència va elaborar el nou manifest amb el material recollit en aquest tour i el va presentar en l’Assemblea, on es va debatre i es van realitzar petits afegitons que conformen el manifest definitiu.
L’acte va constar d’una breu presentació, a càrrec de l’Enric Quílez, coordinador de la Confluència, seguida de la presentació de tres ponències temàtiques sobre els aspectes que més preocupen els cerdans, segons hem pogut copsar.
Enric Quílez en la presentació de l’acte
La primera ponència portava el títol: “Propostes sobre el problema de l’habitatge” i va anar a càrrec de l’arquitecte Arnau Corberó, qui va radiografiar la situació del mercat de l’habitatge a la comarca i va fer un seguit de propostes a les administracions per mirar de solucionar el greu problema.
Arnau Corberó, arquitecte
La segona ponència portava el títol: “L’agenda rural i la preservació del medi i el turisme de qualitat”, que va anar a càrrec de l’Eduard Trepat, representant de l’ARCA (Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya), qui va presentar l’Agenda Rural de Catalunya i la va aplicar al cas de Cerdanya.
Eduard Trepat (ARCA)
La tercera i darrera ponència portava el títol: “Noves activitats econòmiques per la Cerdanya” i va anar a càrrec de l’arquitecte Joan Ganyet, exalcalde de la Seu d’Urgell i actual director per al Comissionat de les Relacions Interpirinenques, qui va proposar aplicar l’Àrea Econòmica Especial formada per part del Pirineu francès, el Pirineu català i Andorra, com a solució per crear noves iniciatives futures econòmiques transfrontereres a Cerdanya.
Joan Ganyet (Arquitecte i Comissionat de les Relacions Interpirinenques)
A continuació, l’Enric Quílez (Grup de Recerca de Cerdanya), la Núria Burgada (Cerdanya en Acció pel Clima) i Marta Medrano (Associació Ceretània), membres de l’Executiva de la Confluència i representants de les tres entitats motores d’aquesta, van llegir el nou manifest.
Lectura del manifest. D’esquerra a dreta: Enric Quílez (GRC), Marta Medrano (Ceretània) i Núria Burgada (CAC)
Després, es va donar l’oportunitat d’expressar-se als representants dels grups polítics del Parlament de Catalunya presents a la Sala. Pel PSC va intervenir el Sr. Francesc Jesús Becerra; per ERC, el Sr. Josep Vidal, pels Comuns, el Sr. Xavier Martínez. També hi va intervenir el Sr. Carlos Guardia, director general de Polítiques de Muntanya. Hi era present també el Sr. Enric Vadell, director dels Serveis Territorials de l’Alt Pirineu i Aran.
Francesc Jesús Becerra (Diputat del PSC)Josep Vidal (Diputat d’ERC, alcalde de Llavorsí)Xavier Martínez (Els Comuns)Carlos Guardia, director general de Polítiques de Muntanya
Només es va trobar a faltar el grup majoritari a la comarca, Junts per Catalunya, que no va voler enviar cap representant a l’Assemblea, cosa que va originar una certa molèstia entre els assistents. A continuació, es va obrir un debat entre tots els presents, on es van demanar algunes petites correccions al manifest, com afegir el concepte d’economia regenerativa, la gratuïtat del túnel de Cadí per als cerdans que vulguin venir a veure els familiars encara que no entrin dins de les noves condicions que ha imposat l’empresa gestora de la concessió del túnel, etc.
En el debat es va plantejar la necessitat de revisar els plans urbanístics de Cerdanya per fer-los molt més restrictius; la necessitat de rehabilitar els centres històrics dels municipis abans de concedir més llicències per construir a les perifèries dels municipis; es va expressar l’enorme dificultat que tenen els joves que volen instal·lar-se a Cerdanya després d’haver conclòs els seus estudis, entre altres manifestacions. La direcció de la Confluència expressa la seva gratitud a tots els assistents per la seva presència i les seves intervencions moderades i sempre en to positiu i enviaran el manifest a totes les institucions implicades i en faran un acurat seguiment. Els diputats i polítics presents a la Sala es van oferir a enviar-lo, també, a les diferents àrees del Govern i del Parlament implicades.
La Confluència per a una Cerdanya Sostenible és una plataforma integrada per 26 associacions cerdanes que es van posar d’acord el 2023 en un manifest d’objectius per la Cerdanya.
Al llarg del 2024, la Confluència ha estat fent un “Tour” pels pobles i viles de la Cerdanya, exposant el Manifest de la Confluència i obrint un debat amb els presents sobre els temes comarcals que més els preocupaven. Ha estat una tasca important d’exposició, però, molt especialment, una feina de debat sobre els principals temes que preocupen els cerdans.
El Tour es va fer amb la voluntat de presentar a les Administracions cerdanes i al Govern de la Generalitat, el resum dels principals temes proposats pels cerdans, en un Acte singular, una Convenció, celebrada a Puigcerdà, el 15 de febrer del 2025.
Arran d’aquesta Convenció, es va elaborar i aprovar un Nou Manifest de 10 punts que podeu consultar en aquesta web.
Executiva de la Confluència per a una Cerdanya Sostenible
Confluència per a una Cerdanya Sostenible 