Confluència per a una Cerdanya Sostenible

07/05/2025

 ASSISTENTS:

Ester Capella (ERC)

Jordi Viñas (ERC)

Josep Vidal (ERC)

Marta Medrano (Confluència)

Núria Martí (Confluència)

Carles Carol (Confluència)

Frederic Abelló (Confluència)

Després del recordatori sobre com es va crear la Confluència, el tour per tots els municipis cerdans i la Convenció celebrada a Puigcerdà, el passat 15 de febrer, amb notable èxit i amb la presència, entre d’altres, del diputat d’ERC, el Sr. Josep Vidal, es comenten les visites fetes amb el secretari de Mobilitat, Secretaria d’Habitatge, secretari de Medi Natural i el DARP a la Seu d’Urgell i la pròxima amb el secretari d’Urbanisme.

Seguidament, la Confluència aporta un document de guió dels temes del manifest aprovat en la Convenció, que es van presentar als secretaris i al DARP, els quals ens sembla que poden ser d’interès per disposar d’un suport parlamentari.

Es fa un seguiment i comentari dels diferents temes presents en el guió:

• Sobre la problemàtica lligada a la divisió de la comarca en dues diputacions, es va comentar que la implantació de les vegueries seria la solució definitiva, però que ara les majories polítiques segurament no en són favorables. El Grup d’ERC va assenyalar que ajudarien que el tema es contemplés en les diferents àrees de gestió del Govern implicades i, molt especialment, ajudant a reunions de la Confluència amb els presidents de les Diputacions de Lleida i Girona, als quals la Confluència ja havia demanat una entrevista.

• Sobre la declaració d’una moratòria urbanística a la Cerdanya. Després d’analitzar la problemàtica actual que motivava aquesta demanda, el Grup d’ERC proposa dues vies: el mètode de Desclassificació, que ja es va utilitzar durant el mandat d’ERC a la Costa Brava i parcialment a la Cerdanya, i la posada en marxa de la Llei de Territori que portava ja bastant temps i diversos Governs en tràmit.

• Sobre el greu problema d’Habitatge a la comarca, es va assenyalar pel Grup d’ERC la disponibilitat del Pla de Barris de cara a la rehabilitació d’edificis, que amb les noves normes de zones tensionades, pràcticament el 90% del territori serà considerat zona tensionada, i que la posada en marxa de la Llei de Muntanya donarà millors solucions als municipis de la comarca afectats per la qüestió a l’hora de reservar espai per l’habitatge social.

• Sobre el Medi natural, la Confluència va assenyalar la necessitat de major control i enduriment davant les il·legalitats que es puguin produir en el territori per ús o per curses en zones no autoritzades i la demanda de declarar la Solana de la Cerdanya com a zona d’un cert nivell de protecció natural, cosa que permetria evitar el que estava succeint i donar continuïtat al Parc Natural de l’Alt Pirineu des de la Seu fins a Llívia, enllaçant amb el Parc Regional dels Pirineus francesos. El grup d’ERC va entendre la necessitat i els avantatges. Es va assenyalar que seria d’interès crear un moviment al si de la comarca per reivindicar aquesta declaració, així com, l’oportunitat de proposar una comissió parlamentària que ho impulsi. El mateix amb el Parc Miner i Geològic de la Cerdanya, en procés de redacció. Amb ambdós temes ens van animar a comentar-ho amb en Joan Ganyet, comissionat de la Generalitat pel Pirineu.

• Sobre els Recursos Energètics i la proposta de Planta solar a la comarca, es va assenyalar l’interès de tots en què és necessari el desplegament de l’energia solar a la Cerdanya, però que fa falta l’aprovació del Platter comarcal, que marqui perfectament les zones en les quals es podrien instal·lar i que protegís la plana de la Cerdanya pel seu valor paisatgístic, natural i agrari de les instal·lacions solars. El grup d’ERC es va manifestar conforme amb el plantejament i va assenyalar que davant la lentitud amb el desplegament del Platter en l’anterior mandat, des d’Urbanisme i la Comissió d’Urbanisme de Catalunya es va desenvolupar una norma de defensa del pla cerdà, que impossibilita ja qualsevol instal·lació en el Pla, al marge de l’aprovació del Platter.

• Sobre la Mobilitat, es va comentar el greu problema de l’R3 i la necessitat compartida d’accelerar el desdoblament fins a Vic, ja contemplat en el marc del traspàs de Rodalies 2026-2030 i després, fins a Ripoll. També l’estudi sobre la creació d’una Estació Intermodal d’autobusos a Puigcerdà, com existeix en la majoria de capitals de comarca a Catalunya. Des del Grup d’ERC es va donar total suport a ambdues qüestions.

• En comentar la problemàtica de l’Aeròdrom de la Cerdanya, es va coincidir amb la necessitat de tractar-lo en una reunió monogràfica amb els actors implicats, que contempli tots els aspectes incidents: compliment del PDUAC, inversions pendents del Govern, transparència en la gestió d’Aeroports de Catalunya i plans de futur del Govern sobre el Consorci de l’Aeròdrom de la Cerdanya.

• Sobre els recursos hídrics, es va assenyalar la necessitat de demanar i pressionar l’ACA per la finalització de les depuradores encara pendents, la necessitat de disposar d’un inventari real dels pous existents a la comarca i d’un pla que reguli l’ús de les bases de les estacions d’esquí de La Molina i Masella en casos de sequera. En els tres temes, el Grup d’ERC va manifestar que pressionaria tant al Govern com al Parlament pels esmentats temes.

El proppassat 8 d’abril, una representació de les associacions integrades al moviment de la Confluència per a una Cerdanya Sostenible van mantenir una reunió de treball amb el secretari de Transició Ecològica, Sr. Jordi Sargatal, a qui se li va explicar l’origen de la Confluència i el manifest aprovat per la Convenció de la Confluència, que es va celebrar a Puigcerdà el passat 15 de febrer.

Més concretament, del manifest li vam exposar els punts que fan referència al Medi natural i la seva conservació, a la transició energètica i, més concretament, als projectes de plantes solars a la comarca, i a tots els temes relacionats amb l’aigua com a recurs limitat.

La reunió es va celebrar en un entorn de diàleg i debat sobre els temes tractats.

Els temes comentats i demandats d’actuació en la reunió van ser:

Medi natural:

• Regulació de l’accés motoritzat i prohibir les proves motoritzades als espais naturals i en els indrets més saturats. Cal fer molta educació en el respecte a la natura.

Es va aportar documentació de curses de Enduro amb la seva autorització que, després en el seu recorregut, no seguien el límit assenyalat i envaïen torrents i espais protegits. Es va prendre nota per part del Sr. Sargatal i es va compartir l’opinió que aquest tipus d’activitats cal reduir-les al màxim i, si escau, ser molt curosos en la seva autorització.

• Cal ampliar la protecció dels espais naturals cerdans, especialment a la solana cerdana i a la ribera del Segre (Via Blava al llarg del riu Segre), tot donant continuïtat a les actuals zones protegides del Parc Natural del Cadí Moixeró i a la reserva de caça de Cerdanya-Alt Urgell, incloent-hi el tossal d’Isòvol.  Actualment, s’ha donat una subvenció per tres anys per gestionar aquest espai entre la Fundació Kilian Jornet i Paisatges Vius. Cal també coordinar la gestió dels espais protegits assenyalats amb el Parc Natural Regional del Pirineu Català de França.

El Sr. Sargatal va prendre nota de les demandes, especialment en la necessitat d’estudiar la manera de dotar la Solana de la Cerdanya de la protecció conjunta que encara no té i que permeti connectar el Parc Natural Regional del Pirineu Català de territori francès amb el Parc de l’Alt Pirineu i l’Aran en territori català.

• Cal que les activitats aeronàutiques i en terra, en l’espai de l’Aeròdrom de Cerdanya, siguin controlades i amb un pla usos compatibles amb la resta d’activitats comarcals.

Es va exposar la necessitat que, en compliment del PDUAC, la informació sobre els controls de so entorn de l’Aeròdrom, que són d’obligat compliment, siguin públics.

• Per tal d’impulsar l’educació ambiental, que inclogui el Canvi Climàtic, preservació del patrimoni geològic i miner, veiem important el suport a la iniciativa de creació d’un PARC GEOLÒGIC I MINER DE LA CERDANYA.

El Sr. Sargatal es va mostrar interessat en la creació a la Cerdanya d’un Parc Geològic i Miner.

• Cal controlar les tales forestals, de manera que es facin de manera sostenible i respectin la biodiversitat, les espècies protegides i el sosteniment dels boscos vells.

Es van exposar per part de la Confluència diverses actuacions de tales forestals que no són conformes amb les pràctiques de sostenibilitat de la biodiversitat actuals. El secretari es va mostrar conforme en l’exposat i en va prendre nota pel control de futures actuacions.

Recursos energètics. Energies renovables.

• Derogar la normativa que impedeix posar plaques solars als teulats cerdans.
• Mentre no es disposi del Pla Comarcal, PLATER DE CERDANYA,  ens oposem als projectes d’instal·lacions de plaques solars en terrenys protegits, de valor agrari o que afectin de manera greu el paisatge.

Es va exposar la situació de la Cerdanya en ambdós temes i l’interès en la derogació de la normativa. El Sr. Sargatal va entendre la demanda i respecte a les possibles instal·lacions solars a la Cerdanya, va exposar la necessitat de protegir les zones agràries d’interès, com és el pla de la Cerdanya, que l’energia produïda havia de ser consumida en la comarca, i va garantir que abans de final d’any tindríem finalitzat el PLATER corresponent a la Cerdanya. Respecte a la companyia de la Generalitat Energètica, va informar que la seva funció és ajudar i animar, especialment en les zones rurals, la constitució de cooperatives d’autoconsum.

Recursos hídrics. Disponibilitat i manteniment. Pous, recs i depuració.  

• Cal que tots els pobles tinguin un sistema de depuració, no només els de la plana cerdana. I cal renovar les depuradores obsoletes o sobresaturades.
• Cal fer una gestió compartida de l’aigua, dels rius i de la seva depuració, amb les administracions de l’Alta Cerdanya, dependents de l’estat francès.

Es va exposar la situació, avui encara incompleta, de depuració d’aigües residuals a la comarca, especialment en els municipis de la solana i els municipis de muntanya; va assenyalar el Sr. secretari que en parlaria amb l’ACA. Es va comentar, així mateix, el problema de l’EDAR de Puigcerdà, que rep aigües de municipis de la Cerdanya francesa. L’EDAR té greus problemes de saturació, però la resolució implica les administracions de França i Espanya. També es va interessar pel tema amb vista a fer gestions amb l’ACA i la CHE.

• Cal recuperar les séquies, recs i antigues canalitzacions i fer-ne un manteniment adequat.
• Cal fer un inventari real dels pous existents i, si cal, controlar els pous il·legals. Instar la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) i l’ACA a reduir la concessió de més permisos.

En ambdós temes es va exposar la situació i problemàtica de cadascun d’ells. En un cas, la situació d’abandonament i, en l’altre, la proliferació de pous no declarats. En tots dos casos el Sr. Sargatal es va comprometre a comentar-ho amb l’ACA.

• Cal fer un Pla que reguli l’ús de les basses de les estacions d’esquí en cas de sequera, així com conèixer l’origen i despesa reals d’aigua de les estacions d’esquí.

El Sr. secretari va entendre la problemàtica del tema i la poca transparència respecte de la procedència i gestió d’aquestes aigües.

• En el seu cas, els permisos de nous habitatges i urbanitzacions han de tenir resolt el subministrament de l’aigua i la depuració de les mateixes en la seva aprovació inicial.

Es va incidir, també, en aquest tema, manifestant el Sr. Sargatal que hi ha moltes urbanitzacions que tenen l’obligació de depurar les seves aigües si no hi ha una depuradora pública propera on abocar i que l’ACA en fa el control. Per altra part, va manifestar la necessitat que els nous habitatges, urbanitzacions i polígons d’habitatges necessiten per a la seva autorització, que tinguin garantida l’aigua de consum i la seva depuració.

Es va acordar donar continuïtat i seguiment a totes aquestes demandes.

Barcelona, 10 d’abril de 2025

• Parlem de proposar als col·legis el consum dels productes locals als menjadors i premiar als quals ho facin bé.
• Les explotacions agràries a Cerdanya estan a precari, igual que els contractes d’arrendament de terres, amb la qual cosa hi ha menys inversió en material per l’explotació i els mitjans són obsolets. Se’ns diu que és un problema general de Catalunya. Pel que fa a la concentració de terres en grans explotacions, se’ns diu que així passa, però que menys que en comarques més grans.
• A la Seu s’ha apostat per una persona per “acompanyar” les noves iniciatives, per fer algun taller de manufactura agrària o bé ramadera. Això no s’ha fet a la Cerdanya i les persones que tenen noves iniciatives, no saben per on començar.
• A Bellver s’ha apostat per un escorxador mòbil, que hi va des del Berguedà, un cop a la setmana, perquè l’escorxador transfronterer d’Ur té unes tarifes molt cares.
• Costa molt trobar carn de poltre a Cerdanya. Puigcerdà, tenint la fira de cavall més potent del sud d’Europa, no ha sigut capaç de posar-se en marxa per comercialitzar la carn de poltre.
• S’ha parlat dels artesans locals de productes alimentaris, com productors de formatge, etc. S’hauria de promocionar que en els mercats (per exemple, en el de Puigcerdà), els posessin tots junts per poder promocionar el producte local.

La Seu d’Urgell, 20 de març del 2025

El proppassat 11 de març, una representació de les associacions integrades al moviment de la Confluència per a una Cerdanya Sostenible van mantenir una reunió de treball amb la Secretaria d’Habitatge, Sra. Lídia Guillen i amb en Sr. Jordi Mas, Director General d’Habitatge, a qui els hi vam explicar l’origen de la Confluència i el manifest aprovat per la Convenció de la Confluència, que es va celebrar a Puigcerdà el passat 15 de febrer.

Més concretament, del manifest li vam exposar els punts que fan referència a l’habitatge de la comarca.

La reunió es va celebrar en un entorn de diàleg i debat sobre els temes tractats.

Els temes comentats i demandats d’actuació, en la reunió van ser:

• Que s’estudiï algun tipus de moratòria de construcció d’habitatges que no siguin habitatge protegit o social.

Aquesta qüestió va ser comentada, però l’exercici d’aquesta decisió correspon a la Secretaria d’Urbanisme del Departament.

• Revisar els plans urbanístics segons criteris de sostenibilitat, protecció del medi natural i possibilitats hídriques.

També analitzat i comentat, en línia amb l’anterior punt.

• En els nous plans urbanístics, ha de figurar, a més de la reserva per habitatge social, la protecció del Pla de la Cerdanya per a la instal·lació d’hortes solars i la possibilitat d’incorporar plaques solars en les teulades dels edificis preexistents no històrics.

També analitzat i comentat, en línia amb l’anterior punt.

• Que s’adeqüi l’actual normativa del 30% d’habitatge social, pensada per les grans viles i ciutats, als pobles com la majoria dels de la Cerdanya. S’assenyala per part de la secretària que és una mesura que no s’adapta bé a zones rurals o de muntanya. S’indica que el programa “Reserva de solars” dins del pla 50.000, pretén garantir que es promogui HPO també a les zones rurals.

• Que a l’hora de declarar zones tensionades a efectes de lloguer i pisos turístics, es contemplin també les característiques dels petits pobles com els de la Cerdanya.

Confluència va demanar que la declaració de zones tensionades s’estengués a la resta dels pobles, no només a les capitals, la secretària en va prendre nota.

• Promoció d’ajuts per a la rehabilitació dels edificis dels centres històrics, mitjançant reduccions d’impostos, concessió de subvencions i ajuts, etc. Confluència va proposar que per la rehabilitació de nuclis antics es dotés d’ajuts específics, ja que els actuals, es va comentar, estan en període de finalització del termini d’execució. La secretària va comentar un nou ajut a l’adquisició d’habitatge usat, per joves, que creien que podria encaixar en la regeneració de zones dels centres històrics.

Finalment, cal comentar que Confluència va proposar la creació d’una taula de treball “d’emergència” com a espai d’interlocució continuada, cosa que va semblar d’interès per la secretària. Abans, però, havien de posar en funcionament el seu programa i parlar amb els consells comarcals.

Es va acordar donar continuïtat i seguiment a totes aquestes demandes.

NOTA: S’ha convocat una reunió properament amb el Departament d’Urbanisme per tractar els temes relacionats amb aquest.

Barcelona, 12 de març de 2025

El proppassat 10 de març, una representació de les associacions integrades al moviment de la Confluència per a una Cerdanya Sostenible van mantenir una reunió de treball amb el secretari de Mobilitat, Sr. Manel Nadal, a qui l’hi van explicar l’origen de la Confluència i el manifest aprovat per la Convenció de la Confluència, que es va celebrar a Puigcerdà el passat 15 de febrer.

Més concretament, del manifest l’hi vam exposar els punts que fan referència a la mobilitat i les infraestructures de la comarca.

La reunió es va celebrar en un entorn de diàleg i debat sobre els temes tractats.

Els temes comentats i demandats d’actuació, en la reunió van ser:

• Accelerar el desdoblament de l’R3 entre Barcelona i Vic i començar a estudiar fer-ho entre Vic i Ripoll. Es va exposar, per part del Sr. Manel Nadal, la marxa i previsió de les obres i la voluntat d’accelerar-les i gestionar amb els usuaris les interrupcions del servei.

Sobre el desdoblament més enllà de Vic, es va comentar que, fins a Torelló, s’hi estava treballant.

• Coordinar els horaris i els enllaços entre els trens catalans i francesos pel que fa a les estacions de Puigcerdà i la Tor de Querol. S’incorporarà la demanda en les reunions amb les administracions de l’Arieja.

• Millorar les connexions amb bus entre els municipis cerdans. Estudiaran la demanda proposant solucions que ja s’estan aplicant a altres comarques de muntanya a Catalunya, com per exemple el servei a la demanda en els pobles mes petits.

• Crear una estació intermodal d’autobusos a Puigcerdà. S’incorporarà la demanda a les converses actuals amb Renfe en tot el treball del traspàs de Rodalies.

• Aeròdrom de Cerdanya: quins plans té el Govern al respecte? Inversions pendents per part de la Generalitat? Compliment de les activitats assenyalades al PDUAC. Transparència, implicació i dependència total del Gestor amb el Consorci. Es va assenyalar la decisió per part del Govern de sortir del Consorci de l’Aeròdrom, creant un nou Consorci amb presència dels alcaldes dels Municipis afectats i del Consell Comarcal, la inversió de 300.000 € en les actuacions encara pendents i compromeses pel Govern i mantenint Aeroports de Catalunya com a gestor de l’Aeròdrom per encàrrec del nou consorci.

Confluència va manifestar que encara hi ha desacords amb la interpretació que el gestor està fent del PDUAC, de les rutes i dels controls de so, a més de la manca de  resposta a la denúncia que es va presentar ara fa un any al Consorci.

Es va acordar donar continuïtat i seguiment a totes aquestes demandes.

Barcelona, 11 de març de 2025

La Confluència per a una Cerdanya Sostenible és una plataforma integrada per 26 associacions cerdanes que es van posar d’acord el 2023 en un manifest d’objectius per la Cerdanya.

Al llarg del 2024, la Confluència ha estat fent un “Tour” pels pobles i viles de la Cerdanya, exposant el Manifest de la Confluència i obrint un debat amb els presents sobre els temes comarcals que més els preocupaven. Ha estat una tasca important d’exposició, però, molt especialment, una feina de debat sobre els principals temes que preocupen els cerdans.

El Tour es va fer amb la voluntat de presentar a les Administracions cerdanes i al Govern de la Generalitat, el resum dels principals temes proposats pels cerdans, en un Acte singular, una Convenció, celebrada a Puigcerdà, el 15 de febrer del 2025.

Arran d’aquesta Convenció, es va elaborar i aprovar un Nou Manifest de 10 punts que podeu consultar en aquesta web.

Executiva de la Confluència per a una Cerdanya Sostenible